La tornada a l’escola no sempre es viu amb la mateixa il·lusió. Mentre alguns infants tenen moltes ganes de retrobar-se amb els amics, d’altres comencen setembre amb nervis, inseguretat o poques ganes de separar-se de la família.
Després de setmanes amb horaris més flexibles, activitats diferents i més temps compartit, recuperar la rutina pot resultar difícil. I encara que els adults ho visquem com una cosa habitual, per als més petits pot representar un canvi important que necessita temps i comprensió.
Per què la tornada a l’escola desperta tantes emocions?
Començar un curs implica adaptar-se a nous horaris, mestres, companys i responsabilitats. Per a alguns infants, especialment quan canvien de centre o d’etapa educativa, també pot aparèixer la por de no encaixar o de trobar-se amb situacions desconegudes.
Aquestes preocupacions no sempre s’expressen amb paraules. De vegades apareixen en forma d’irritabilitat, dificultats per dormir, mal de panxa o més necessitat d’estar a prop dels pares.
El Departament d’Educació de la Generalitat recorda que cada infant necessita el seu propi temps d’adaptació i destaca la importància d’acompanyar-lo amb comprensió, afecte i seguretat, especialment quan comença l’escolarització.
Com podem ajudar-los a gestionar aquest canvi?
Escoltar sense treure importància al que senten
Quan un infant diu que no vol anar a l’escola, sovint intentem animar-lo amb frases com «no passa res» o «ja veuràs que t’ho passaràs bé».
Encara que la intenció sigui bona, pot ser més útil preguntar-li què li preocupa i donar espai a la seva resposta. Sentir-se escoltat no elimina automàticament la por, però ajuda a viure-la amb més seguretat.
Recuperar les rutines progressivament
No cal esperar al primer dia per tornar als horaris habituals. Recuperar gradualment les hores de son, preparar el material escolar o parlar de com serà la jornada pot reduir la incertesa.
L’objectiu no és tenir-ho tot controlat, sinó oferir una mica de previsibilitat.
Donar espai al que passa després de classe
Els primers dies poden ser emocionalment intensos. Alguns infants necessitaran explicar tot el que han viscut, mentre que d’altres preferiran jugar o descansar abans de parlar-ne.
Respectar aquests ritmes també forma part de l’acompanyament.
La regulació emocional també s’aprèn a casa
Els infants aprenen a gestionar les emocions observant com ho fan els adults que els envolten. Per això, la manera com reaccionem davant dels seus nervis, frustracions o pors té un paper important.
No es tracta de mantenir sempre la calma ni de tenir la resposta perfecta, sinó de mostrar que les emocions es poden expressar i gestionar sense haver-les d’amagar.
Canal Salut destaca la importància de crear entorns escolars emocionalment segurs, on els infants puguin expressar el que senten, desenvolupar habilitats socials i construir relacions positives.
Quan les dificultats d’adaptació es mantenen
És habitual que els primers dies apareguin nervis o resistències, però convé prestar atenció quan el malestar és molt intens, persisteix o afecta significativament el descans, les relacions o l’assistència a classe.
En aquests casos, parlar amb el centre educatiu i valorar un acompanyament professional pot ajudar a entendre què està passant. La teràpia familiar o infantojuvenil pot oferir eines per abordar aquestes dificultats i reforçar la comunicació entre pares i fills.
Pots consultar els serveis de Tessa Vila Psicologia per conèixer les opcions d’acompanyament disponibles.
Acompanyar també significa respectar els temps
La tornada a l’escola no és només recuperar horaris i obligacions. També és retrobar-se amb persones, afrontar situacions noves i aprendre a adaptar-se als canvis.
Potser no podem evitar que els nostres fills sentin nervis o inseguretat, però sí que podem oferir-los un entorn on aquestes emocions tinguin lloc. Perquè créixer també implica afrontar allò que ens fa una mica de por, sabent que no ho hem de fer sols.