Parlar de maternitat i salut emocional té ara, per a mi, un significat especialment personal. Acabo de ser mare i durant un temps baixaré el ritme de consulta per poder viure aquesta etapa, adaptar-me als canvis i dedicar-li l’espai que necessita.
És una experiència nova que també m’ha fet pensar, encara més, en tot el que implica psicològicament un embaràs, un part i l’arribada d’un fill. Perquè, juntament amb l’alegria, poden aparèixer cansament, dubtes, por, vulnerabilitat o emocions contradictòries que no sempre expliquem.
L’embaràs també és un procés emocional
Durant l’embaràs canvia el cos, però també canvien les expectatives, les prioritats i la manera d’imaginar el futur.
Poden conviure il·lusió i por. Ganes que arribi el moment i, alhora, respecte davant del que vindrà. També poden aparèixer preocupacions sobre el part, la salut del nadó, la relació de parella o sobre com serem com a mare o pare.
No hi ha una manera correcta de viure aquesta etapa. Canal Salut recorda que l’embaràs, el part i el postpart impliquen canvis físics, emocionals i d’estil de vida, i que cada persona els viu de manera diferent.
Després del part: adaptar-se a una realitat nova
Tenir el nadó als braços no fa desaparèixer de cop les pors ni els dubtes. Al contrari: comença una etapa d’adaptació intensa.
Emocions que poden semblar contradictòries
Pots estar feliç i sentir-te desbordada. Estimar profundament el teu nadó i trobar a faltar parts de la teva vida anterior. Necessitar ajuda i, alhora, voler demostrar-te que pots amb tot.
Aquestes emocions no són incompatibles.
El postpart comporta canvis físics, hormonals, familiars i relacionals, i Canal Salut assenyala que durant aquest període poden aparèixer sentiments ambivalents, des de l’alegria fins a l’angoixa o l’apatia.
També canvia la parella
Quan neix un fill no només neix una mare o un pare: també canvia la relació.
El cansament, les noves responsabilitats, la falta de temps o les diferències sobre la criança poden generar tensions. La regulació emocional, la comunicació i la capacitat de demanar ajuda passen a tenir encara més importància.
I és normal necessitar temps per trobar una nova manera de funcionar com a família.
Ser mare o pare no significa saber-ho tot
Una de les pressions que més fàcilment apareix és pensar que hauríem de saber què fer en cada moment.
Però convertir-se en mare o pare també és aprendre.
Aprendre a interpretar necessitats, tolerar la incertesa, revisar expectatives i acceptar que hi haurà dies més fàcils i d’altres que costaran més. La relació entre pares i fills es construeix amb el temps; no apareix perfecta des del primer dia.
Des de la psicologia, poder mirar aquesta etapa sense exigències impossibles pot ser una forma important de cuidar-se.
Durant aquest temps continuo sent aquí
Aquesta nova etapa també comportarà alguns canvis en la meva activitat professional. Durant un temps estaré de baixa i reduiré la meva presència habitual a consulta.
Però això no significa desaparèixer.
Si necessites orientació, tens dubtes sobre el teu procés o busques acompanyament psicològic, continuaré intentant ajudar-te i, quan sigui necessari, podré orientar-te o derivar-te a un professional de confiança perquè no et quedis sense suport.
Pots continuar contactant amb mi a través dels canals habituals de Tessa Vila Psicologia.
Una etapa nova, també per a mi
Escric aquesta entrada des d’un lloc una mica diferent del de sempre. Continuo sent psicòloga, però ara també estic començant a descobrir què significa ser mare.
I potser aquesta és una de les coses més interessants de la maternitat i salut emocional: entendre que no cal tenir-ho tot controlat ni saber-ho tot des del principi.
Algunes etapes de la vida no demanen respostes perfectes. Demanen temps, adaptació, ajuda quan la necessitem i una mica de paciència amb nosaltres mateixos.
Jo també estaré fent aquest procés durant els pròxims mesos.
Ens continuem llegint.