La rumiació mental apareix quan un pensament torna una vegada i una altra sense que pensar-hi més ens acosti realment a una solució. Pot passar després d’una conversa, davant d’una decisió important o simplement al final del dia: “Per què he dit això?”, “I si m’he equivocat?”, “Què passarà si…?”
Pensar ens ajuda a entendre i resoldre problemes. Però hi ha un punt en què reflexionar deixa de ser útil i es converteix en un bucle que genera més cansament que respostes.
Pensar molt no sempre significa pensar millor
Una diferència important entre reflexionar i rumiar és el lloc al qual ens porta el pensament.
Quan reflexionem, podem arribar a una conclusió, prendre una decisió o acceptar que, de moment, no tenim una resposta. En canvi, quan entrem en un bucle, repetim les mateixes preguntes sense incorporar informació nova.
Alguns exemples són molt quotidians:
- reconstruir mentalment una conversa una vegada i una altra;
- imaginar totes les coses que podrien sortir malament;
- buscar una explicació perfecta per a una emoció;
- repassar una decisió després d’haver-la pres;
- intentar anticipar què pensaran els altres.
IMQ Amsa explica que aquest tipus de pensament repetitiu pot intensificar o prolongar el malestar en lloc d’ajudar-nos a resoldre’l.
Per què la rumiació mental enganxa tant?
Busquem certesa
Quan alguna cosa ens genera inseguretat, el cervell intenta trobar una resposta que ens tranquil·litzi. El problema és que no totes les situacions tenen una solució clara ni immediata.
Volem evitar equivocar-nos
L’autoexigència pot fer-nos creure que, si analitzem prou una situació, evitarem qualsevol error. Això pot acabar convertint decisions petites en processos esgotadors.
Intentem controlar el que sentim
Donar-hi voltes també pot ser una manera d’intentar entendre una emoció abans de permetre’ns sentir-la. Però la regulació emocional no consisteix sempre a trobar una explicació; de vegades implica tolerar una mica d’incertesa.
Com començar a sortir del bucle
Pregunta’t si estàs avançant
Una pregunta senzilla pot ajudar: estic descobrint alguna cosa nova o només estic repetint el mateix?
Si la resposta és la segona, continuar pensant probablement no aportarà gaire més.
Passa del pensament a una acció concreta
Si hi ha alguna cosa que pots fer, defineix el següent pas. Si no depèn de tu, intenta tornar l’atenció al que sí que està passant ara.
No intentis eliminar els pensaments
Dir-nos “no hi pensis” acostuma a tenir l’efecte contrari. Pot ser més útil reconèixer que el pensament hi és sense sentir l’obligació de resoldre’l en aquell moment.
La informació de MedlinePlus sobre ansietat també assenyala que els pensaments difícils de controlar poden mantenir-nos en tensió i interferir en el dia a dia.
Quan pensar massa comença a ocupar massa espai
Tothom dona voltes a les coses de tant en tant. Però si notes que aquests bucles interfereixen en el descans, dificulten prendre decisions o augmenten molt l’ansietat, pot ser interessant entendre què els està mantenint.
En teràpia individual es poden treballar aquests patrons, juntament amb l’ansietat, l’autoexigència i altres dificultats de gestió emocional. Tessa Vila ofereix aquest acompanyament de manera presencial al centre de Barcelona i també online.
No cal resoldre-ho tot pensant més
La rumiació mental acostuma a partir d’una intenció comprensible: trobar una resposta, evitar un error o recuperar la sensació de control. Però hi ha situacions en què la sortida no passa per pensar millor, sinó per deixar d’exigir-nos una certesa que ara mateix no podem tenir.
Aprendre a distingir entre una reflexió útil i un pensament que gira en cercle pot donar una mica més d’espai mental. I, de vegades, aquest espai és precisament el que necessitem per veure les coses amb més claredat.