Per què m’enfado tant amb la meva parella?

Per què m’enfado tant amb la meva parella?
Quan l’amor i la ràbia conviuen sota el mateix sostre.

L’amor no elimina la ràbia

En les relacions de parella, és habitual que aparegui la irritació o la frustració. Ens enfadem més amb aquells que ens importen perquè és amb ells amb qui tenim expectatives més altes.
La parella és sovint el mirall on projectem necessitats emocionals, inseguretats i patrons apresos.

Per això, quan ens sentim ignorats, criticats o no escoltats, no només ens molesta el fet concret, sinó tot el que simbolitza: “No em veu”, “No m’entén”, “No li importo tant com jo a ell/a.”

 

La biologia també hi té a veure

La ràbia és una emoció primària i adaptativa. Ens prepara per defensar allò que considerem amenaçat.
El cervell activa el sistema límbic —especialment l’amígdala— i allibera adrenalina, cortisol i noradrenalina.
És un mecanisme evolutiu útil… però, en una discussió de parella, pot jugar-nos molt males passades.

Quan estem activats fisiològicament, el pensament racional (còrtex prefrontal) queda en segon pla, i costa més escoltar, empatitzar o pensar amb claredat.

Patrons apresos: la història que repetim

Moltes vegades no ens enfadem només pel present, sinó pel pes de les experiències passades.
Si de petits vam aprendre que l’enfado servia per ser escoltats, o si vam créixer en entorns on el conflicte era sinònim de perill, és probable que reproduïm aquest patró a la vida adulta.

Per això, davant la parella, podem passar de 0 a 100 sense entendre gaire bé per què.

Els pensaments que alimenten el foc

En psicologia cognitiva parlem de pensaments automàtics —frases internes que apareixen abans de l’enfado:

  • “Sempre fa el mateix.”
  • “Si m’estimés de veritat, ho entendria.”
  • “Per què sempre he de ser jo qui cedeix?”

Aquest tipus de pensament manté l’emoció i ens tanca en un bucle de reaccions i culpa.

Com començar a trencar el cicle

  1. Reconeix l’activació física. Detecta els primers senyals (cor accelerat, tensió, veu més alta…).
  2. Posa pausa. Atura la conversa, respira o canvia d’espai. L’objectiu no és tenir raó, sinó trobar calma.
  3. Revisa la interpretació. Pregunta’t: “Realment està passant això, o és com jo ho estic vivint?”
  4. Comunica des del “jo”. Substitueix “Tu mai…” per “Quan passa això, jo em sento…”.

Reconeix l’altre. Validar no vol dir donar la raó, sinó reconèixer la seva emoció.

L’enfado amb la parella no és un símptoma de fracàs, sinó una oportunitat per conèixer-nos millor.
Quan aprenem a escoltar la ràbia sense deixar que ens domini, podem transformar-la en límits sans, comunicació clara i vincles més autèntics.

Si sovint tens la sensació que perds el control o que les discussions acaben sempre igual, potser és moment d’explorar-ho a fons. Al programa MalaOstia, treballem precisament això: entendre, regular i transformar la ràbia perquè deixi de dominar-te.

Per què m’enfado tant amb la meva parella?

Per què m’enfado tant amb la meva parella?

Ir al contenido